Aprofitant la festivitat de l'onze de Setembre i que les meves dones encara estan a Albacete em vaig llevar ben d'hora i me'n vaig anar cap al Pirineu.
Des de la central de Daió (on vaig aparcar el cotxe) vaig enfilar a caminar amb la intenció de pujar al cim del Torreneules pero ja veia que el temps em faría la guitza.
En només 7 minuts jo ja estava al peu del Salt del Grill (quan a la guía deia que s'hi triga més de vint minuts...) i poca estona després ja em trobava al pont que creua el riu Freser; on hi ha un prat molt correcte per fer fins i tot una acampadeta.
El camí segueix enfilant-se entre petites tarteres i restes d'allaus en forma de troncs partits arrossegats per la força del gel i la neu. De fet estem ja a una alçada considerable i les pal.les que ens envolten són molt amples i és facil que s'hi acumuli molta neu en hiverns humits.
A uns 1700m el bosc va minvant fins a desaparèixer. Va caient una pluja fina pero constant i de tant en tant hi cau algun xàfec. De fet he començat a caminar en màniga curta pero ja fa estona que porto el xubasquero posat.
Gairebé dalt del coll m'hi aturo aprofitant que ha parat de ploure i esmorzo una miqueta. M'he creuat amb una colla que han girat cua abans d'arribar al refugi perque els plovía molt i jo els he dit que intentaría arribar-hi pero m'ho estic rumiant: estem a una alçada de més de 2000m i malgrat l'alçada no fa gens ni mica de vent, el cel és d'un gris compacte, la temperatura és un xic més alta cada vegada, plojim constant... per a mí són simptomes evidents que s' hi apropa un aiguat de ca'l Déu així que acabo d'esmorzar i giro cua.
Sóc un crack meteorològic: al vespre he vist a les notícies que al nord del Ripollès ha fotut una tempesta de collons !
Ha estat una passejadeta per un dels indrets menys concorreguts i alhora salvatges del Pirineu Oriental i, malgrat no fer cim, el desnivell és considerable.
Fins la propera Pirineu !!
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada