Ahïr anàvem cap al tennis el Quimet i jo en el seu cotxe i vàrem deixar el meu (més ben dit, el Vitara de la Belén) al magatzem. Com que estic de "Ferrerons" tota la setmana el meu germà vindrà a dormir a casa després del pàdel. De camí cap a St.Pol ell em deia que tenía moltes ganes de jugar a pàdel. Jo tinc les meves dones a Chinchilla fins divendres, amb la familia d'ella; quan tornin no coneixeré a la meva filla !! ...haurà crescut un pam !!
Vam arribar mitja hora abans i ens vàrem dedicar a anar escalfant i fer estiraments.
Després van arribar el Santi i en Joan, i va començar el partir. Anàvem dos sets a un quan el Quimet se'ns ha lesionat. Li ha agafat un nosequè al bessó i s'ha quedat clavat. Pobret, amb les ganes que tenía de jugar.
Hem hagut de fer un invent : jogàvem el Joan i jo contra el Santi. El Santi podía colocar la pilota en tota la nostre pista i nosaltres l'havíem de tornar en el mig camp a des d'on estigués treïent el Santi. Francament és molt dificl jugar així i la veritat és que ha guanyat el Santi 6-2. Sembla una tontería pero haver de fer caure la bola només en la meitat del camp a on es trobi el contrari per evitar que hagi de correr és molt complicat. Pero també va ser divertit.
Després de la dutxeta a sopar a Can Martri (jo un "serranito" i els demés entrepà de botifarra esparracada) i cap a casa. Per animar al Quimet ens van prendre una copeta a la fresca del porxo, mentre feia una rentadora.
El metge li ha dit que s'ha fet un trencament muscular: relaxants musculars, antiinflamatoris, una bena compressiva i repòs. És a dir : paciència.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada