SANT ESTEVE NEVADET

Hem sortit de casa a quarts de dues del migdía en plena nevada. Per sort porta plovent i ventant molt des d'ahïr i no arriba a quallar a l'asfalt, pero la nevada és ben ferma amb només un grau de temperatura.

Per sort arribem a Barcelona i la temperatura és més alta i plou.

A casa l'Esther també toca posar-se les botes amb un aperitiu on hi ha de tot. Després, això sí, els canelons de rigor: sí senyor, tradició per damunt de tot !

Parlant de tradició, avui toca fer-nos lliurament de l'amic invisible. He rebut unes bones bambes per anar a correr pel bosc, la trilogía "Alexandros" de'n Valerio Massimo Manfredi, i una jaqueta molt maca, de la meva sogre. A mí m'ha tocat fer-li a la Belén: una font per casa que pesa quaranta quilos i que he deixat muntada a casa per a que se la trobi quan hi arribem.

PER NADAL, CADA OVELLA AL SEU CORRAL

L'Alejandro satisfet amb la seva néta en braços.

Aquí a la dreta la iaia Montse: super feliç amb

una néta als braços després de quinze Nadals

sense canalla petita a casa.

a l'esquerra la tieta Núria i la "cosineta" Mireia, que li porta trenta anys !!

Cada Nadal ens fem creus com és possible encabir la familia al pis de la mare. Si algú ha d'anar al lavabo val més que ho faci abans d'entaular-se ja que un cop tothom s'ha assegut a taula és bastant complicat d'anar-hi. Pero sempre són genials aquests Nadals tan apretats i no me n'imagino de diferents. Ha faltat en Santi que avui tenía guardia a l'hospital.

Algún any hem estat més gent com per exemple quan han vigut els parents del Brasil. Recordo un any que vàrem haver de dinar amb el balcó obert ja que ens permetía encabir una cadira de més (la cadira del papa pobre home, que en pau descansi. No hi ha Nadal que no trobi a faltar que ens canti "Les flors de Maig"... i les seves "jotes"). El caliu de la taula compensava el fred de fora.

Enguany el menú ha estat el de sempre, i per molts anys ! : vermutet, galets, carn d'olla, pollastre farcit i, en acabat, cava, torrons, nous, polvorons, i les cançons de sempre a casa: "Llevantina", "l'Empordà", "Les ones de la Mar Bella", al Quimet li han fet cantar "Aquellas pequeñas cosas" de'n Serrat, al Jordi "l'Avi Castellet", i a mí m'ha tocat cantar una bossa nova ("A Garota de Ipanema"). Fins i tot la Belén ens ha sorprès enguany cantant l'himne del Barça; i és que s'ha tornat culé de cop des que en Guardiola n'és l'entrenador.

Hem dedicat a la mare l' "Amor particular" de'n Lluís Llach: ha estat el toc de llàgrima d'aquest dinar tan especial per a tota la familia.

La Carla ja ha viscut el seu primer Nadal veient com se la rifen tots els membres de la familia. Ha passat pels braços de tothom i ella ben contenta i falaguera que estava dedicant somriures a tort i a dret.

Per cert, el meu cunyat Jordi m'ha portat una carmanyola amb vuit ostres vives les quals m'he cruspit com un rei per sopar a casa !!!. Un sopar "lleugeret", a base de marisc i una copeta de ví blanc, per no carregar massa l'estòmac.

BON NADAL !!

NIT DE NADAL: TAMBÉ SOPEM, EH?

Com cada any passem la Nit de Nadal a ca'ls sogres i la Carla s'ha portat molt bé, pobreta. Ha anat de braç en braç i així es distreu. També li agrada molt el caminador amb el qual ja mostra una traça extraordinaria per una nena tan petitona.

Ens hem posat les botes amb uns entrants abundants, potes de granota, gelats, torrons, fruits secs, etc.

Després per païr hem fet el BINGO de rigor (he fet una "LINEA", per cert) i no hem anat a dormir pas gaire tard.

La nena ens ha fet pagar el trasbals horari sense deixar-nos dormir pas gaire. Què li farem !

NIT DE NADAL: FEM CAGAR EL TIÓ !!

Cançó de fer Cagar el Tió
Ara ve Nadal, posarem el porc en sal

la gallina a la pastera,el pollí a dalt del pi,

toca, toca el violí. Ara passen bous i vaques,

les gallines amb sabates,els capons amb sabatons;

el vicari fa torrons,la guineu els ha tastat,

diu que són un poc salats; Marieta posa-hi sucre,
Marieta posa-hi mel,que seran molt millors;

els torrons d' ametlla, d'avellana o de pinyó.

Caga tió, si no et donaréun bon cop de bastó.


Una altre cançoneta un xic més curta
Caga Tió,
avellanes i torró
tant si cagues com si no
et donaré un cop de bastó.
Caga Tió,
Tió de Nadal.
Caga torrons i pixa ví blanc.

Avui día tenim la canalla massa ben acostumada en referència a la facilitat que els donem per a assolir premis. Em vinc a referir a que, anys enrere, quan un menut volía alguna cosa, se l'havía de guanyar i tot i així, no sempre ho aconseguiem.

Un bon exemple n'és el Tió.

Abans era necessari fer-li una bona cantada (com el primer dels textos més amunt) per tal d'aconseguir uns troços de torró, carmels, i cosetes d'aquest tipus.

Actualment n'hi ha prou amb fotre-li quatre garrotades cridant simplement -"caga Tió!, caga Tió!"-, i tot d'una en surten un munt de paquets de regals ben cridaners i cars: "playstations", "nintendos", jocs d'ordinador, etc.

És un error lamentable ja que estem creant una generació que no valora res. Tant de bo, potser la crisi d'enguany servirà per retornar a uns certs valors pero és trist que sigui l'economía qui ens estigui fent reprendre certes actituts més austeres en lloc de sortir de dins nostre. Com sempre, la raça humana necessita que li toquin el crostó per prendre mesures correctores...

EL DÍA MÉS CURT DE L'ANY

Ahïr Diumenge 21 era l'entrada de l'hivern i per tant el día més curt de tot l'any. Per comprovar-ho vaig decidir, a quarts de sis de la tarda (és a dir, quan ja fosquejava) anar a correr. Com que era evident que s'em faría de nit bastant de pressa vaig anar directament a pujar el Turó de Migdía des del Plà de St. Andreu.
Pujant-hi encara s'hi veia prou pero quan vaig fer el cim, com sempre, em vaig aturar a la banda de Ponent veient com s'amagava el sol enrojint el cel per darrera del Montalt (a l'estiu es pon molt més a ponent).
Quan tan sols hi havía una línia vermella al cel vaig decidir aixecar-me i tornar cap a casa: ja era negra nit i feia molt de fred.
De baixada i per un dels trams més atapaïts de bosc (on la foscor era encara més impressionant) he vist clarament una ombra negra uns 40 metres davant meu, quieta, que a mida que jo m'apropava ella s'ha apartat del camí i s'ha endinsat al bosc. Imagino que era un senglar pero degut a la foscor no he pogut ni tan sols albirar-ne la silueta: només el volum i era gran.
He trobat a faltar no portar un bon bastó amb mí, per si de cas !!
Després, més avall, he intentat caminar poquet a poquet per no fer pas gaire fressa i poder passar per davant de "Ca la Judit" inadvertit i no cridar l'atenció dels gossos que la guarden pero no ha estat possible i tots dos m'han dedicat una sonora bordada. Són dos Schnauzers dels mitjans, amb un tamany equivalent al d'un Pastor Alemany i amb molt mala gaita; a més, als gossos guardians se'ls exagera molt el zel per vigilar quan és de nit. Per sort aquesta casa té tota la parcel.la ben acotada i amb bones tanques i no és gens fàcil que els gossos se n'escapin.

Vaja, que com sempre (gràcies a Déu) he arribat tranquilament al Pla de St. Andreu i cap a casa.

Ben bé m'hi he estat més d'una hora, passejant més que no pas corrents, pel bosc de nit.

L'ANGELET DE "CA LA BRUIXA"

Aquest és el millor regal no només d'enguany sino per a tota la vida. Sembla mentida que jo pugui tenir una filla tan bonica i simpàtica !!

Sempre riallera, bona menjadora (devora els purés de verdures i pollastre que li fem), en només sis mesos ja és part de la meva vida en el sentit absolut de l'expressió, és a dir, la vida esdevé inimaginable sense aquesta magnífica criatura.

Quan encara no tenía ni un parell de mesos, sortint de veure Mossen Alfons a la parròquia del poble, ens vàrem creuar amb un altre capellà que hi anava i en veure-la tan petitona en braços de sa mare li va tocar el front i ens va dir : "això sí que és un miracle". Quanta raó tenía aquest capellà !

Parlant de l'Església, la fotografía que he posat a sota em va fer molta gràcia perque em recorda el Pantocràtor:

Aquest serà el teu primer Nadal, "Nervi Petit". Desitjo que Déu et doni vida i salut per gaudir-ne'n molts més i, sobretot, que et doni la capacitat i l'enteniment per a trobar-lis un sentit a cadascún d'ells, i allunyar-te del vessant purament comercial en que la major part de la societat s'hi ha submergit especialment durant les festes Nadalenques.

BON NADAL BONICA.

EL DESEMBRE CONGELAT

Enguany està glaçant des de primers de Novembre pero aquest mes de Desembre les gebrades han estat ja de ple hivern de del principi. Tot està ben blanc : els cotxes, la vall, els camps; a més està plovent i nevant arreu la qual cosa multiplica la sensació d'hivern.

Hem tingut la lluna plena més gran de l'any i de nit s'hi veia perfectament al voltant de casa malgrat enmig de la muntanya no disposem d'enllumenat públic! La lluna plena sempre fa ombra (això ho vull deixar clar per a aquella gent que viu a ciutat i no ho ha pogut copsar mai lamentablement per a ells) pero la d'aquesta setmana era espectacularment gran i brillant. Tot i el fred que ha estat fent valía la pena després de sopar sortir a donar un tomb al voltant de casa, ben abrigadets, i contemplar el bosc sota l'esplendor blanca de la lluna sobre els arbres, els camins, fent brillar el gel que comença a establir-se per tot arreu.

Visc a un bon mirador. Casa meva és a vora 400 metres d'alçada i veig el Montnegre al meu NW, tot de boscos al voltant meu, el turó de St.Andreu al NE, el turó de Migdía a llevant i el mar al Sud, on s'hi enmiralla aquesta lluna tan gran que ens regala el seu perigeu abans del solstici que ha d'arribar la setmana vinent amb la nit més llarga de tot l'any i la confirmació que l'hivern ja haurà arribat del tot, malgrat fa setmanes que sembla que s'hi hagi instal.lat.

La Natura ens regala fenòmens com aquest continuament i gràcies a Déu visc a un indret on els puc gaudir.