EL DÍA MÉS CURT DE L'ANY

Ahïr Diumenge 21 era l'entrada de l'hivern i per tant el día més curt de tot l'any. Per comprovar-ho vaig decidir, a quarts de sis de la tarda (és a dir, quan ja fosquejava) anar a correr. Com que era evident que s'em faría de nit bastant de pressa vaig anar directament a pujar el Turó de Migdía des del Plà de St. Andreu.
Pujant-hi encara s'hi veia prou pero quan vaig fer el cim, com sempre, em vaig aturar a la banda de Ponent veient com s'amagava el sol enrojint el cel per darrera del Montalt (a l'estiu es pon molt més a ponent).
Quan tan sols hi havía una línia vermella al cel vaig decidir aixecar-me i tornar cap a casa: ja era negra nit i feia molt de fred.
De baixada i per un dels trams més atapaïts de bosc (on la foscor era encara més impressionant) he vist clarament una ombra negra uns 40 metres davant meu, quieta, que a mida que jo m'apropava ella s'ha apartat del camí i s'ha endinsat al bosc. Imagino que era un senglar pero degut a la foscor no he pogut ni tan sols albirar-ne la silueta: només el volum i era gran.
He trobat a faltar no portar un bon bastó amb mí, per si de cas !!
Després, més avall, he intentat caminar poquet a poquet per no fer pas gaire fressa i poder passar per davant de "Ca la Judit" inadvertit i no cridar l'atenció dels gossos que la guarden pero no ha estat possible i tots dos m'han dedicat una sonora bordada. Són dos Schnauzers dels mitjans, amb un tamany equivalent al d'un Pastor Alemany i amb molt mala gaita; a més, als gossos guardians se'ls exagera molt el zel per vigilar quan és de nit. Per sort aquesta casa té tota la parcel.la ben acotada i amb bones tanques i no és gens fàcil que els gossos se n'escapin.

Vaja, que com sempre (gràcies a Déu) he arribat tranquilament al Pla de St. Andreu i cap a casa.

Ben bé m'hi he estat més d'una hora, passejant més que no pas corrents, pel bosc de nit.