Enguany està glaçant des de primers de Novembre pero aquest mes de Desembre les gebrades han estat ja de ple hivern de del principi. Tot està ben blanc : els cotxes, la vall, els camps; a més està plovent i nevant arreu la qual cosa multiplica la sensació d'hivern.
Hem tingut la lluna plena més gran de l'any i de nit s'hi veia perfectament al voltant de casa malgrat enmig de la muntanya no disposem d'enllumenat públic! La lluna plena sempre fa ombra (això ho vull deixar clar per a aquella gent que viu a ciutat i no ho ha pogut copsar mai lamentablement per a ells) pero la d'aquesta setmana era espectacularment gran i brillant. Tot i el fred que ha estat fent valía la pena després de sopar sortir a donar un tomb al voltant de casa, ben abrigadets, i contemplar el bosc sota l'esplendor blanca de la lluna sobre els arbres, els camins, fent brillar el gel que comença a establir-se per tot arreu.
Visc a un bon mirador. Casa meva és a vora 400 metres d'alçada i veig el Montnegre al meu NW, tot de boscos al voltant meu, el turó de St.Andreu al NE, el turó de Migdía a llevant i el mar al Sud, on s'hi enmiralla aquesta lluna tan gran que ens regala el seu perigeu abans del solstici que ha d'arribar la setmana vinent amb la nit més llarga de tot l'any i la confirmació que l'hivern ja haurà arribat del tot, malgrat fa setmanes que sembla que s'hi hagi instal.lat.
La Natura ens regala fenòmens com aquest continuament i gràcies a Déu visc a un indret on els puc gaudir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada