Hem sortit de casa a quarts de dues del migdía en plena nevada. Per sort porta plovent i ventant molt des d'ahïr i no arriba a quallar a l'asfalt, pero la nevada és ben ferma amb només un grau de temperatura.
Per sort arribem a Barcelona i la temperatura és més alta i plou.
A casa l'Esther també toca posar-se les botes amb un aperitiu on hi ha de tot. Després, això sí, els canelons de rigor: sí senyor, tradició per damunt de tot !
Parlant de tradició, avui toca fer-nos lliurament de l'amic invisible. He rebut unes bones bambes per anar a correr pel bosc, la trilogía "Alexandros" de'n Valerio Massimo Manfredi, i una jaqueta molt maca, de la meva sogre. A mí m'ha tocat fer-li a la Belén: una font per casa que pesa quaranta quilos i que he deixat muntada a casa per a que se la trobi quan hi arribem.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada