Els primers Reis Mags de la meva filleta.
Per estalviar-nos de fer kilòmetres amb les previsions de mal temps que hi ha per aquesta setmana hem decidit de baixar a dormir a casa els sogres així no haurem de matinar el día de Reis per anar de casa en casa recollint els regalets que ses Majestats hi hagin anat deixant. Així que ens hem llevat a quarts de nou i hem anat a ca la Mare, on ens hem reunit un any més tots plegats al voltant d'una taula plena de regals per a petits i grans.
Després i per seguir amb la tradició la Mare ens ha tret la xocolata desfeta amb xurros i melindros per acabar d'entrar en calor.
D'aquí hem hagut d'anar a casa l'Esther a portar i recollir els regals dels altres cosinets i, a tres quarts de dues, de pressa cap a casa del Quimet a dinar-hi, que també és una tradició: dinar de Reis a ca'l Quimet.
La reina del día: ma filla. És tant simpàtica, bonica i riallera que tothom se la rifa per tenir-la una estoneta en braços i ella encantada va dedicant somriures i xerradetes a tothom.
Els primers Reis de la Carla també ens han dut neu en abudància. De fet tornant a casa, per l'autopista, ja anava caient aigua-neu que ha esdevingut neu un cop arribats a St.Cebrià, la qual ha anat quallant a terra a partir de Can Bartomet. És a dir, a mida que pujàvem augmentava la intensitat de la nevada i minvava la temperatura fent que s'agafés a l'asfalt deixant un mantell blanc inmaculat.
Anàvem amb els dos cotxes: jo anava davant amb el Golf i la Belén darrera meu amb el Vitara. Amb la neu recent caiguda el cotxe s'agafa prou bé sempre i quan portis una marxa adequada i no he tingut problemes per arribar a casa malgrat a partir del carrer Mestral les rodes del darrera ja m'anàven relliscant a cada revolt. Jo creia que amb el Vitara la Belén i la nena anàven millor pero quan m'he aturat davant de casa arrambant la roda a la vorera semblava que el Vitara només s'aturaría quan s'estampés contra el meu cotxe pero al final la Belén també l'ha pogut frenar amb la vorera.
Encara no havíem baixat dels cotxes que ens truquen el Santi i la Vane, que curiosament anàven darrera nostre, dient que s'han quedat davant dels "Arcos" i han de deixar-hi el cotxe. Així que em poso les botes de neu i el barret i me n'hi vaig sota una nevada que ara ja és important.
El taxista del poble també s'hi ha quedat allà dalt i diu que es quedarà a dormir a casa d'uns amics que hi viuen a prop.
Cap problema: cadascú té un sostre on aixoplucar-se? , gasoil i llenya per cremar?, menjar?, llum i telèfon ? . Doncs a gaudir de la neu i el fred. L'hivern és l'estació de l'any per relaxar-se: no pas l'estiu. A l'hivern la natura es ralentitza, moltes plantes s'aturen a esperar el bon temps (no creix ni la gespa), moltes aus se'n van a llocs més càlids (si bé és cert que d'altres com el barba-roig vénen a passar l'hivern aquí), hi ha mamífers que hivernen, etc. Per tant, és lògic que els humans també hauriem de baixar el ritme durant els díes més freds. I això és el que toca fer mentre sopem veient com cauen els flocs de neu i van acumulant-se damunt les branques de l'olivera del jardí, que per cert aviat tocaran a terra pel pes de la neu, com podeu veure a la foto de sota.
Avui més que mai: Bona nit i tapat !!!!
