Diumenge va fer nou mesos i cada cop és més bonica. Vàrem dinar a casa la iaia Montse i se la rifàven tots els presents: Quimet, Luisa, la padrina Gemmi, la Silvia (amoïnada pels seus exàmens...!) i l'Alejandro, que s'infla de satisfacció cada cop que l'agafa en braços.
Ja rosega crostons de pa, galetes, va a quatre grapes, es posa dreta, persegueix la gossa per estirar-li els bigotis. Ja no és un nadó; ara comença a ser una nena petita que li agrada trobar coses noves, que l'agafin en braços pero que també la deixin anar per terra tota soleta, tastar altres coses per menjar, anar-se'n directe als calaixos de la cuina, als comandaments a distància, als mòbils : a tot allò susceptible de fer més fressa.
La foto li hem fet als gronxadors dels jardins de'n Passi, a propet del que si Déu vol serà casa nostre d'aquí a poquet temps.
Per cert, tornant al dinar a ca ma mare, és increïble l'àpat que va muntar. No va fer primer plat: tot éren segons plats !! Després de l'aperitiu (que Déu n'hi dó!) ens treu una cassola de conill amb salsa. Un cop ens hem inflat a menjar-ne i sucar pa, ens treu una altra safata amb croquetes casolanes (d'aquelles que notes com pesen quan les agafes amb la forquilla) i carxofes fregides.
En acabat, de postres, ens treu fruita, bunyols de Quaresma i tortell de massapà !!
... A la nit només vaig poder sopar una poma.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada