Després de mesos de constatar la meva davallada física i moral he decidit posar fil a l'agulla. D'entrada dissabte (abans del partit que el Barça li va clavar un 2-6 definitiu al Madrid) me'n vaig anar a correr per primer cop des que vàrem marxar de St.Cebrià a viure a Llavaneres.
Ha estat un recorregut de coneixença des de casa enfilant pels camins rurals del Pla de Can Sanç fins a topar amb l'autopista, tornar direcció cap a la riera i baixar-la fins el camí que voreja la platja i tornar cap a casa: tres quarts d'hora ben bons per començar.
El dimarts he seguit la terapia esportiva i al migdía m'he anat al gimnàs. Després per la tarda he pogut anar a correr. Aquests cop he deixat el cotxe a Canyamars i he anar corrents pel camí que passa pel Pou de Glaç de Canyamars fins al Santuari del Corredor. Una bona travessa per camí de bosc al Parc Natural del Corredor, vegetació molt densa amb falgueres, boscos de lledoners resseguint les rieres i alzinars per tot arreu. Masíes disperses i algun ciclista que també hi puja.
He trigat una hora mitja en pujar i baixar la qual cosa està prou bé tenint en compte el meu estat físic i la calor que ja està fent de sobte.
Per acabar de millorar ara tan sols em resta que ma filla ens deixi dormir per les nits (fa una setmana que no sabem per què plora tant de matinada!!) i que la feina s'engresqui una miqueta més.
ànims !
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada