La mare que em va parir fa avui 79 anys.
Aquesta generació que vàren viure la guerra sent criatures, que van passar por durant la guerra i gana durant la post-guerra. Maldades durant molts anys i una lamentable dictadura. Aquesta generació que mai dubte en donar un cop de ma als veïns, als parents, als amics. Que els agrada passar-s'ho bé malgrat l'edat, anant a les festes majors i gaudint de les festes familiars.
Una generació irrepetible que es va forjar a base de superar dificultats reals de supervivència i que ara veu com hi ha tota una generació de gent jove que no sap viure sense un telèfon mòbil o un portàtil, que no els facis anar caminant un kilòmetre més enllà d'allà on són, que no els facis fer treballs físics, Déu n'hi dó! Gent com ma mare se'n fan creus de tant delicats que s'han tornat les persones joves quan ells havíen de fer el que fós símplement per viure.
Per molts anys mare. Ho desitjo amb tota la força que pugui tenir perque et necessito com et necessita encara molta gent que t'envolta. Per molts anys.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada