Ahïr va caure tal aigüat a Sabadell que vaig plegar mitja hora abans per por a quedar-me sense poder creuar el carrer del magatzem. De fet va a petar directament a una riera que voreja l'aeroport, per tant, imagino que aquest carrer era una riera anys enrera. No és el primer cop que esdevé una autèntica avinguda d'aigua com es pot copsar en la foto que vaig fer des d'el despatx.
Aprofitant que m'anava d'hora i les meves dones éren a Barcelona me'n vaig anar directament a aparcar el cotxe al cementiri del poble i vaig enfilar corrents pel Camí de Garingol, que més amunt esdevé el Camí Fondo. Aquest nom no és casual ja que talment està "tallat" a la muntanya: vas corrents muntanya amunt entre dues parets de sauló i arrels de pins fins que arribes al Camí Ral, que vé de Mataró i forma part del GR82 que enfila fins el Canigó.
Jo no pensava pas arribar tan lluny sino tan sols fins on les cames m'aguantéssin. De fet vaig anar a bon ritme ja que la temperatura era més que agradable (el cotxe em marcava en arribar a Llavaneres uns 17º) i encara no plovía al Maresme pero sentía tronar cada cop més a prop i el cel s'ennegría fent evident que acabaría com un pollet.
Quan ja duïa uns tres quarts d'hora corrents van començar a caure unes gotes gruixudes que em van fer cercar aixopluc. El vaig trobar precisament a un lloc on no m'hi hauría de quedar gaire estona: a ma dreta hi havía una torrentera que encara estava seca, molt estreta i atapaïda d'arbres a banda i banda que ho creaven un sostre vegetal que em mantindría eixut al menys durant una estona.
M'hi vaig quedar tranquil.lament gaudint del mal temps, enmig de la solitud del bosc, fins que va anar afluxant i vaig poder tornant cap al cotxe. De baixada vaig trigar molt menys i, a sobre, l'estona que vaig restar aturat em va permetre recuperar forces.
La propera vegada, si no plou, m'arribaré al cim del Corredor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada