El meu "saldo" no para de créixer, i ràpid! No fa pas gaire només menjava biberons i ahïr ens va sorprendre sopant un tall de pizza. Ja menja macarrons, croquetes, i tot allò que ens vegi que menjem nosaltres.
No vull que perdi aquesta facilitat per meravellar-se amb qualsevol petita cosa que descobreix; ni la sinceritat de les seves rialles, ni les ganes que té que la mimin i l'estimin. Com es pixa de riure mentre persegueix al gos per a estomacar-lo. Com llença el xumet a terra quan veu un troç de pa. Com vé corrents quan vaig a cercar-la a l'escola i la seva mestra em diu -"saps que ha fet avui ta filla?"- i m'explica com s'ha enfilat a la taula, o com s'ha passejat per l'escola amb l'escombreta del lavabo, o com s'ha menjat el dinar d'algú altre. Fins i tot ha après a fer "botifarra", la bandida !
Li agrada de tant en tant, quan ja porta una estoneta jugant sola o veient dibuixos, venir corrents a agafar-se de les cames de sa mare o de les meves; s'hi abraça i s'hi queda fins que l'aixeques en braços.
Aquestes dues fotos les hi va fer la Gise a casa, que precisament fins fa poc era la més petita de la familia. Han hagut de passar una pila d'anys abans no ha tornat a haver una criatura a la família però ha valgut la pena esperar.
