Havía planejat de fer el Puig de Dórria. Vaig fer aquesta foto abans de la nevada, després ja no estava jo per càmeres:
Hem deixat el cotxe al Collet de les Cabanes, on ja n'hi havía set o vuit cotxes aparcats (de boletaires i d'altres excursionistes, imagino) i hem enfilat la Nera i jo amunt cap al coll del Pas dels Lladres.
No feia un día precisament esplèndid: feia bastant vent (de NW), una mica de fred (uns 2ºC aquí baix) i uns núvols bastant negres anàven passant per damunt nostre a gran velocitat empentats per les ventades.
Vaig decidir tirar amunt ja que l'itinerari no és gens perdedor i la previsió era que no nevés fins passat el migdía. Jo anava molt ben equipat de plè hivern per si de cas fins i tot amb les ulleres de "ventisca".
Hem anat enfilant amunt veient un munt de cabirols a banda i banda, bastants voltors que passàven molt a prop per sobre nostre i es podía distingir clarament que es tractava del trencalòs, habitual per cert de la contrada.
La Nera ho duïa molt bé caminant i corrents. Quan la perdía de vista li feia un crit i de seguida apareixía.
En arribar al coll del Pas dels Lladres hem aprofitat per aixoplugar-nos en la paret de pedres que serveix per a refugiar-se del vent, la qual cosa s'agraeix. He aprofitat per esmorzar una mica i per donar-li una mica de menjar també a la Nera.
Aquí la tenim, dins del vivac a l'esguard del vent, pero amb ganes de tornar a sortir.
Hem deixat aquí la motxilla i hem fet el cim del Puig de Dórria. Després hem recollit la motxilla i hem pujat la Tossa del Pas dels Lladres, punt culminant de l'estació d'esquí d' Err-Puigmal i des d'on hi ha una bona vista cap al nord del poble de Vallcebollera i la Cerdanya francesa en general.
Aquí dalt he percebut el primer avís de la tormenta : el vent s'ha aturat de cop i els núvols ben negres s'aturàven. He decidit per tant començar a davallar. Quan he acaronat el cap de la Nera i li he dit que anéssim cap avall ha estat el darrer cop que l'he vista.
He començat a caminar avall i uns pocs metres enllà m'he girat i ja no hi era. L' he cridat com de costum -"Nera !"- i he seguit caminant convençut que en un moment la tindría al costat pero, no. Al cap d'una estona l'he tornada a cridar -"Nera ! vine aquí!"- , pero res. M'he començat a amoïnar i he tornat a pujar cap amunt per veure si la trobava.
No ho entenc: la visibilitat que tinc des d'aquí em permetría veure-la en un radi massa gran i els meus crits s'han de sentir de molt lluny. He tornat al vivac, al cim del Puig de Dorria, al de la Tossa, no la veig.
M'he rebentat les cames pujant i baixant per la neu pero en aquell moment no les sentía, ni sentía el cansanci que ja anava acumulant. Només pensava en la pobra gossa. Per sort he mantingut el cap bastant fred i no he pres riscos innecessaris (a banda de cansar-me més del compte).
Hi ha un ramat de cabirols a sota del vessant Sud de la Tossa, a la Coma de Fontseca, i penso: potser els ha volgut empaitar i s'ha estampat pel pedregar avall?...de fet és l'únic pendent una mica costerut en tota la contrada. He pensat en baixar-hi pero hagués estat una imprudència fer-ho tot sol amb la nevada i l'hora que ja es va fent tardana i decideixo corprès i neguitejat de començar el descens.
Em vaig aturant cada pocs metres per cridar-la i xiular-li per si m'escolta.
Veig unes petjades que podríen ser d'ella i que les segueixo ja que també van més o menys en la direcció correcta cap al Collet de les Cabanes amb l'esperança de trobar-me-la a l'aparcament, esperant-me dormint al costat del cotxe.
La tormenta de neu comença a intensificar-se per la qual cosa apreto el pas i en poca estona em trobo a l'aparcament. Ja només hi resta el meu cotxe i no hi ha rastre de la Nera. La crido i la crido pero no hi és, i la neu que segueix caient.
He d'anar-me'n ja que es fa tard i no duc cadenes. Amb l'esperança de que la Nera hagi baixat fins l'aparcament i que algú se l'hagi endut pensant que estava perduda torno cap a casa amb el cor encongit per si encara està allà dalt, morta de fred i de por.
A les noticies he vist que a la zona, fent la travessa del Puigmal cap a Fontalba, un grup d'excursionistes s'ha perdut i han anat a parar a la Font de l'Home Mort , precisament aquest indret és un xic més avall de la Coma de Fontseca, on hi havía el grup de cabirols que he vist jo des de la Tossa. Han mort dues dones per hipotèrmia i la resta han estat rescatats pels bombers. S'han desorientat en baixar del Puigmal i en lloc d'enfilar cap a Fontalba s'han desviat cap a l'oest anant a parar a la zona coneguda com la Font de l'Home Mort. De fet, des d'aquí podíen haver seguit cap al sud fins a creuar-se amb el GR 11, entre Queralbs i el Coll de les Cabanes (on jo tenía el cotxe). Tant de bo me'ls hagués trobat jo; estic segur que els hagués pogut indicar el camí ja que jo sabía perfectament a on em trobava i quína direcció seguir.
M'ha quedat molt mal cos per aquests dos motius: per haver estat en un indret on poques hores més tard hi moríen dues excursionistes extraviades i per haver perdut la gossa en aquesta sortida. No paro d'imaginar-me-la plorant, buscant-me per la muntanya mentre queia la nit. Ahïr quan vaig anar a llençar les escombraríes (habitualment aprofitava per treure-la a donar un volt) se'm va escapar alguna llagrimeta, com ara, fent aquest escrit.
Han passat dos díes i encara tinc el cor encongit i les mans fredes.
No penso tenir més gossos.
