La segona castanyada de ma filla i evidentment, la primera que hi camina tota soleta. I ben contenta que anava ella vestida de dimoniet, amb la seva capa, la cua i les banyes. Tota decidida a trasbalsar-ho tot amb l'energía que la caracteritza.
Està feta un bon trasto i fa anar de corcoll a tot aquell qui l'envolta ja sigui a casa, a la llar d'infants, al parc, a ca'ls avis, etc.
A la foto següent se la veu ja vestida de castanyera (com els seus cosinets) i menjant-se un panellet de pinyons. Ella ja havía sopat pero no se'n podía estar de tastar-los. Així fa tradició ! De fet després va intentar mastegar una castanya pero ja era massa per a la seva incipient dentadura.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada