Ahïr em van trucar dient-me que una parella d'excursionistes terrassencs s'havía trobat la Nera dissabte a Fontalba. La gossa ha estat perduda per aquella zona tres setmanes, a dos mil metres d'alçada i ha sobreviscut a la tempesta que ens va acabar enxampant el dissabte que la vaig perdre (bé, a mí em va enxampar poquet perque vaig baixar abans pero la Nera se la menjar sencera !).
La parella de Terrassa molt macos, havíen agafat ja estimació per la gossa i no m'extranya: és molt obedient i es fa amb tothom. Els hi estic molt agraït perque se'ls veia que s'apreciàven molt la Nera malgrat l'acabàven de conèixer i sobretot a ella se li escapàven les llàgrimes quan jo me l'enduïa. Bé,...jo duïa un nus a la gola que em costava parlar i tot...
Vaig dur la Nera en braços fins al cotxe. Tot seguit em vaig permetre el luxe de donar alegríes a molta gent: a la Belén (que ja l'havíen trucada els del "xip" també) , a en Xisco (què contents estàven a Palma en saber-ho !!!), al Santi i la Vane, als meus germans i ma mare, i en arribar a casa em vaig plantar a la porta del meu veí Joan amb la Nera en braços i l'home es va posar molt i molt content.
Li donem pinso per cadells ja que ara ha de recuperar forces i pes (només pesa 6 kg). S'ha passat el vespre dormint i ma filla se li asseu al costat amb el llibre del Pocoyo i li va explicant cosetes mentre dorm. Menja i beu aigua bé, fa pipi i caca perfectament, no camina coixa, m'ha seguit quan he anat a llençar les escobraríes (com havía fet sempre), etc.
Avui l'he dut al veterinari i li han fet analítiques per veure que no té cap cosa extranya, ni anèmia, i que ara només li convé menjar, recuperar-se i una bona sessió de perruquería per desenredar-li els nusos.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada