BENVINGUT SIA EL LLOP

Qui s'ha criat en comarques de bosc n'hem sentit a parlar des de petits pero coneixent-ne la seva total desaparició d'aquest depredador menystingut, malvat i pervers que només servía per a espantar criatures i com a personatge dolent de contes i fàules. La gent gran del poble n'explicava històries de bestiar mort pel llop quan ells éren joves, és a dir, abans de la guerra !, parlàven que n'havíen vist la pell del darrer llop que s'hi va caçar, algú fins i tot m'havía dit que n'havía sentit l'udol una vegada que tornava d'Hortsavinyà i li va caure la nit a sobre.

"La foto de dalt correspon a l'església parroquial de Santa Eulàlia, posteriorment consagrada també a Sant Llop. Està documentada des de l'any 1080 ("Sanctae Eulaie de Orto Saviniano")."

Hi ha les llegendes que diuen que fa anys, quan hi havía més masos habitats a on ara només hi queda bosc i runes, no havíes de deixar mai de vigilar si a casa hi havía un nadó, ja que si el sentía plorar, el llop hi entrava i se l'enduïa del seu bressol.

Molts topònims de la comarca parlen del passat del llop a l'Alt Maresme. També hi ha el culte a Sant Llop; a Hortsavinyà hi ha la petita ermita de la Mare de Déu de l’Erola (S. XVIII), (foto més avall) que celebra un aplec el dilluns de la primera Pasqua, l’antiga patrona del poble és Santa Eulàlia i el patró de l’església parroquial és San Llop. Celebren la seva Festa Major el primer de setembre, essent també festiu la diada de la Mare de Déu del Roser i la diada de Santa Eulàlia, el 10 de desembre. Segons la devoció popular, Sant Llop era invocat per a guarir-se del mal de coll, per això calia beure aigua beneïda el dia de Sant Llop o fregar-se el coll amb l’oli de la llàntia que cremava al seu altar, essent també invocat pels defectuosos en el parlar a fi d’afavorir-los la paraula. També és invocat contra les bruixes, els diables, els mals esperits i contra les feres dolentes.

Ja fa uns anys que sento que el llop ha arribat al Pirineu per quedar-s'hi, i hi ha més d'un comentari d'excursionistes que ja n'han ensopegat amb éll per diversos camins al voltant del Cadí i el Ripollès.

Diuen els experts que tot i que no han trobat evidències de reproducció a Catalunya (degut a que els primers animals a repoblar les noves regions són mascles joves), l'animal ja ocupa uns quants quilòmetres quadrats al massís del Cadí i en serres veïnes i s'ha anat escampant per diverses comarques pirinenques.

No és extrany que hagi tornat ja que el llop és un animal bosquerol i estic convençut que ben aviat ocuparà la majoria de zones naturals protegides on trobaran abundància d'isards, cabirols, senglars, conills i llebres, tot i que també s'han detectat incursions de fins a 90 quilòmetres al sud, endinsant-se en la província de Barcelona fins al Vallès.

Un altre factor a tenir en compte és la pràctica absència de depredadors que puguin entrar en competència amb el llop; costa de veure genetes, guineus, rapinyaires, d' óssos només n'hi ha quatre o cinc al Pirineu central, per tant el llop caçarà a plaer animals que han perdut la pràctica d'haver de fugir dels seus depredadors naturals.

Degut a la densitat forestal i l'abundància especialment de senglars i conills als nostres boscos, no sería rar que s'escampi pels Parcs del Montseny i Montnegre-Corredor, malgrat la quantitat d'excursionistes, boletaires i urbanitzacions d'aquestes zones potser li fan girar cua i tornar-se cap a la Catalunya central, menys densament poblada.

Els llops que s'han detectat provenen del sud de França (els quals sembla que venen de les poblacions itàliques), després que les anàlisis genètiques han descartat que estiguin emparentats amb els de les poblacions ibèriques del nord-oest d'Espanya. ...Fins i tot en qüestions de llops serem diferents de la resta de la Pennínsula...?