HE TORNAT

Bé, la Mare ens va deixar el día 11 de Gener, a les 11 de la nit. Vaig poder parlar amb ella al migdía quan encara era desperta i dir-li que l'estimava molt. L'Alejandro era a l'altre banda del llit; cadascú li agafàvem una ma.

Tots tres érem conscients que éren les darreres hores i vàrem restar així, agafadets de les mans, fins que es va adormir.

A quarts d'una ja dormía i no es despertaría més.

Ha deixat un buït enorme. Encara tinc l'inèrcia de trucar-la cada tarda per parlar amb ella, enviar-li fotos al mòbil de la meva filla (que encara em pregunta per la iaia Montse).

Sempre que surto a córrer i acabo en alt (ja sigui dalt del Montalt, del turó d'Onofre Arnau o del Corredor) m'hi quedo una estoneta dalt del cim parlant amb ella. I és que la sento molt a propet meu, i així ha de ser: ara descansa d'una malaltía implacable que l'ha anat consumint en menys d'un any.

T'estimo Mare.

avui no tinc ganes de res

El Senyor és el meu pastor, no em manca res, em fa descansar en prats deliciosos; em mena al repòs vora l’aigua, i allí em retorna.Em guia pels camins segurs per l'amor del seu nom. El Senyor és el meu pastor, no em manca res.Ni quan passo per barrancs tenebrosos no tinc por de res,perquè us tinc vora meu; la vostra vara de pastor, m’asserena i em conforta.Davant meu pareu taula vós mateix, i els enemics ho veuen; m’heu ungit el cap amb perfums, ompliu a vessar la meva copa. Oh, sí! La vostra bondat i el vostre amor m’acompanyen tota la vida, i viuré anys i més anys a la casa del Senyor.

La meva Mare mereix un traspàs suau; ja ha petit prou.