dilluns, 28 de desembre del 2009

NADAL A CA LA MARE

Un Nadal més (i per molts anys) hem fet el dinar de Nadal a Ca la Mare. Ben apretadets a taula: ara ja hi posem taborets perque les cadires no hi caben. Gairebé ens hem d'anar posant d'acord per agafar les cullerades de galets perque si no xoquem amb el braç de qui tenim al costat.

Quan les meves nebodes (a baix hi ha la foto amb les sis cosines juntes, inclosa ma filla) comencin a portar les seves respectives parelles haurem de fer un pensament ja que no hi cabrem ni fent torns. Encara sort que el Santi treballava i el de la Georgina no ha vingut.



Aperitiu abundant, plat de galets, carn d'olla, pollastre farcit amb prunes (mitja familia berallant-se pels pedrers !! Déu meu, quina colla d'afamats !!). Després fruita, polvorons, torrons i neules. Vi, cava, licors, herbes dolces de Mallorca, ...). Per sort aquest matí he anat a córrer per la platja.

En acabar hem arrodonit el dinar com sempre, cantant les nostres cançons típiques: Les ones de la mar bella, L'Empordà, La Llevantina, l'himne del Barça, l'avi Castellet, el meu avi, ... seguim sense atrevir-nos amb Les Flors de Maig, però. Des que va morir el pare no l'hem acabada de cantar com cal.

Hem parlat (també és un càssic) amb els del Brasil i ens han confirmat que en vindran sis d'ells pel casament de la Mireia i el Santi. Ens hem proposat de preparar el nostre repertori millor per aquella data.

Aquí a sota hi ha ma filla desitjant a tothom un Bon Nadal:


Bon Nadal a tú també, Nervipetit.

dimarts, 1 de desembre del 2009

LA NERA TORNA A ESTAR ENTRE NOSALTRES

Ahïr em van trucar dient-me que una parella d'excursionistes terrassencs s'havía trobat la Nera dissabte a Fontalba. La gossa ha estat perduda per aquella zona tres setmanes, a dos mil metres d'alçada i ha sobreviscut a la tempesta que ens va acabar enxampant el dissabte que la vaig perdre (bé, a mí em va enxampar poquet perque vaig baixar abans pero la Nera se la menjar sencera !).

La parella de Terrassa molt macos, havíen agafat ja estimació per la gossa i no m'extranya: és molt obedient i es fa amb tothom. Els hi estic molt agraït perque se'ls veia que s'apreciàven molt la Nera malgrat l'acabàven de conèixer i sobretot a ella se li escapàven les llàgrimes quan jo me l'enduïa. Bé,...jo duïa un nus a la gola que em costava parlar i tot...

Vaig dur la Nera en braços fins al cotxe. Tot seguit em vaig permetre el luxe de donar alegríes a molta gent: a la Belén (que ja l'havíen trucada els del "xip" també) , a en Xisco (què contents estàven a Palma en saber-ho !!!), al Santi i la Vane, als meus germans i ma mare, i en arribar a casa em vaig plantar a la porta del meu veí Joan amb la Nera en braços i l'home es va posar molt i molt content.

Li donem pinso per cadells ja que ara ha de recuperar forces i pes (només pesa 6 kg). S'ha passat el vespre dormint i ma filla se li asseu al costat amb el llibre del Pocoyo i li va explicant cosetes mentre dorm. Menja i beu aigua bé, fa pipi i caca perfectament, no camina coixa, m'ha seguit quan he anat a llençar les escobraríes (com havía fet sempre), etc.

Avui l'he dut al veterinari i li han fet analítiques per veure que no té cap cosa extranya, ni anèmia, i que ara només li convé menjar, recuperar-se i una bona sessió de perruquería per desenredar-li els nusos.