amb aquest títol en llatí em vinc a referir que aquest matí m'he fet les analítiques de sang i d'orina que hauran de dir si he pogut controlar el colesterol o no. La veritat és que he anat menjant igual que sempre, és a dir, de tot: procurant sempre menjar més verdura i peix que no pas carn i evitant-ne en tot cas la carn vermella.
No he fet cap règim especial, tan sols he seguit menjant com sempre pero he intentat tornar a fer esport i, si bé no he arribat encara al ritme d'abans de ser pare, estic anant gairebé cada migdía a nedar (ja m'apropo als mil metres per día) i alguna tarda he anat a córrer.
Quan ha estat de menester he menjat el que m'han posat al davant. Per exemple el Diumenge passat vàrem fer una costellada a ca'l Santi i la Vane i vaig menjar botifarres, carnsalada, costelles de xai, de porc, i el que hi havía damunt la taula. Si les analítiques surten bé voldrà dir que el meu problema no és tant el que menjo sino allò que abans cremava i ara no.
Avui mateix aniré a nedar a veure si m'apropo una mica més als mil metres....
...doncs sí que he anat a nedar i n'he fet 750 de metres. He fet una combinació bastant esgotadora però: amb les manòples que m'ha donat la Belén (que fan que trobis una resistència més gran a cada braçada) he anat fent piscines de crowl i braça, i de tant en tant creuava la piscina corrents fent resistència amb els braços dins l'aigua (la piscina fa 1.35m de fondària: no us penseu pas que jo sigui precisament un gegant !). He fet les 30 piscines seguides, sense aturarme.
- Correr d'aquesta manera, amb l'aigua a l'alçada del pit, m'ha recordat aquella sensació que crec que tots hem tingut alguna vegada en somnis; quan vols anar molt de pressa però per molt que intentis fer-ho les teves cames es mouen molt a poquet a poquet i et desesperes. Jo normalment no me'n recordo mai d'allò que somío pero aquesta sensació sí que l'he tinguda algun cop. -
La gran trastada ha vigut després, a la dutxa. No hi havía aigua freda! només sortía aigua bullent! com jo ja estava ensabonat (al principi sí que en sortía d' aigua freda) he anat escurant la miqueta d'aigua fresqueta que quedava a cada canonada passant d'eixeta a eixeta i, quan s'han acabat les dutxes del vestidor d'homes, com que encara em quedava sabó a sobre, no he dubtat a posar-me el banyador i, ensabonat, sortir i travessar el corredor que porta als altres vestidors que en un principi estan reservat pels cursets de natació però, com que ara a l'estiu no se'n fan, estaven buïts i amb els llums apagats. M'he pogut anar esbandint de mica en mica amb aigua freda, passant de dutxa a dutxa. Per sort no he hagut de menester anar al vestidor de les dones també ...
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
0 comentaris:
Publica un comentari