dilluns, 29 de setembre del 2008

FESTA MAJOR




Aquest ha estat cap de setmana de festa major al poble: St. Cosme i St. Damià, els Sants metges.

Amb la nena que tot just té quatre mesos no hem pogut fer gaires meravelles pero he fet el que més m'agrada de les festes majors: EL CORREFOC. Dissabte vaig baixar al poble equipadet amb una camisa vella de mànega llarga i el mocador de la festa major'08 lligat al coll i vaig fer gairebé tot el recorregut del Correfoc des del Parc fins l'Església (el Correfoc seguía fins al poliesportiu pero m'esperàven per sopar al Pim Pam i ja anava mitja hora tard). Hem quedat per sopar amb la Mª José i el seu xicot.

M'ho vaig passar molt bé: vaig arribar al bar amb el cap ple de cartró cremat, cremades a la camisa i al mocador, i ben tufat de pòlvora. La cerveseta em va entrar de conya!

M'he adonat que quan entro al bar del poble trigo una bona estona a arribar a la taula on m'esperen per sopar ja que vaig saludant i xerrant amb totes les taules que hi ha entre mig. A més a més hi jugàven l'Espanyol-Barça, una taula llarga celebrava l'anniversari de l'Aleix i afegint-hi la festa major, el lloc estava a petar.

Per cert va guanyar el Barça de penal a l'ultim minut per 1-2.

Després de sopar el Gerard s'ha animat a convidar-nos a xupitos de licors varis !! ...orujos, licors, aigüardents alemanys (Jäegermeister i una altre de semblant), etc. No bebía jo sol que la parella de la MªJosé també li fotía, eh?

Tocava la Girasol al poliesportiu pero ja éren quarts d'una i la nena dormía així que cap a casa.

L'endemà Diumenge han vingut la Mireia, Santi i Gisel.la a fer unes carns i butifarres a la brasa i ja al vespre he baixat corrents al poble per la Vall de Mata per pujar el Vitara de la meva dona que ens vàrem deixar a baix al poble dissabte i un cop més se m'ha fet de nit ben bé a mig camí. Aquesta drecera és molt boscosa (de fet com tota la comarca) pero és molt humida i malgrat la poca alçada (a mida que surto de casa baixa sempre davallant fins al poble) veus bosc de ribera resseguint la torrentera i fins i tot falgueres ben bé fins al poble. Hi ha llocs tan ombrívols que no puc evitar aturar-me a respirar aquest aire tan humit i a observar com s'enfosqueix encara més el camí: fa olor de molsa.

Quan ja era al fons de la Vall i enfilava cap al poble em semblava sentir els cascs d'un cavall pero com ja era de nit no el veia pas. He pensat: "atura't no sigui que vingui un cavall corrents pel camí i, de nit com ja és, s'espanti quan se'm trobi a sobre". He seguit doncs caminant i efectivament, venía un paio muntat a cavall corrents cap a l'hípica qui, segurament, s'ha trobat com jo que se li ha fet de nit pel camí.

Ha estat un bon cap de setmana. Demà torno a treballar i la meva filleta anirà ja a la llar d'infants, precissament el día que farà quatre mesos. Pobreta.